En els darrers anys els videojocs tenen un paper protagonista a la nostra vida i en algun moment hem estat relacionats com el món gamer. Com mostra el Llibre blanc. La indústria catalana del videojoc el 2021, la indústria va facturar 552 milions d’euros, més que la indústria de la música i del cinema junts. Sens dubte, una mostra més que avui dia, el videojoc és el motor de la cultura al segle xxi i ofereix oportunitats que podem aprofitar com a economia i impulsar-ne el desenvolupament. Aquesta situació genera un intens debat al sector cultural: els videojocs són art?
La nostra resposta és clara i inequívoca: sí! Així ho va confirmar en el seu moment el Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA), que el 2013 va incloure alguns títols entre les seves exposicions, i no només perquè compten amb dissenys i bandes sonores impressionants, sinó perquè són capaços d’explicar històries d’una manera interactiva que un altre mitjà no pot superar.
Els videojocs, en si mateixos, són una forma d’expressió única capaç de ser una obra d’art capaç de seduir milions de persones.
El videojoc és una expressió artística única, que uneix tres perspectives diferents en el desenvolupament:
- La primera centrada en l’art i el disseny del videojoc, que busca conceptualitzar, crear i desenvolupar el món que vol compartir.
- La segona es troba a les mecàniques i les maneres de com es vol presentar el videojoc al jugador.
- La tercera és la percepció del mateix jugador, la resposta personal i la interacció amb el videojoc genera una experiència única.
El món del videojoc té unes característiques pròpies que el defineixen i el separen de la resta de disciplines artístiques. És un mitjà que encara està creixent, on encara té un gran pes l’experimentació. Tot i això, hi ha un element únic que el separa del component narratiu del cinema o la literatura i el dota d’originalitat: la interacció. Hi ha videojocs que poden aconseguir la categoria artística per la seva narrativa, que pot estar a l’altura de la millor pel·lícula. Però aquest no és el camí pel qual s’ha de valorar el videojoc. Aquest mitjà ha de crear narració des de les mecàniques del joc perquè te’n faci partícip. És a dir, no veure tant el quadre com ser tu mateix el quadre. Aquesta és la forma d’art que només pot proporcionar el videojoc.
Però a diferència del que creuen moltes persones, els videojocs fa temps que es relacionen amb els museus i les exposicions d’art, i en trobem molts exemples al nostre país: com el cas del Museu Thyssen que, a través d’una iniciativa educativa, utilitza el videojoc de Nintendo Animal Crossing per construir experiències digitals artístiques als més joves, o el cas del Museu del Prado, que va crear el videojoc Videojuego 200 y + amb l’objectiu d’ajudar-nos a aprofundir en les històries que es conserven en aquesta institució centenària, juntament amb les seves pintures. Fins i tot l’expressió corporal ha donat suport als videojocs, com el cas del Ballet Nacional d’Espanya, que ha creat un joc màgic i diferent que permet al jugador viure l’evolució d’un ballarí des dels primers passos fins a ballar amb el Ballet Nacional d’Espanya, amb el propòsit d’explicar la dansa al públic.
Sens dubte, el debat sobre si els videojocs són art o no encara no desapareixerà, però en els darrers anys ha quedat clar que els videojocs són un element essencial per al desenvolupament de la cultura, ja que demostren un gran potencial a la transmissió cultural.
